La xerrada la va fer una traductora de xines i ens va explica com ella havia acabat estudiant xines, ella volia estudia llengües, i aixì va ser que es va errar i va anar un dia mes tard al col·legi de traductors i allí li van dir que totes les places estaven ocupades i que sol quedava la de xines.
Nos sabia que fer perquè diu els meus pares s'enfadaran me "mataran" si estudio això i al final va acabant estudiant xinès. Al principi, trobava que era una llengua difícil , que no entenia res de res.
Al final de primer any de carrera de traductora, van fer un viatge a la Xina en avió amb les companyes de traductora, ens va ensenyar amb unes diapositives que ens va posar marcat en asteriscos el mapa de Xina a tots els llocs que van visitar , li va encantar, més tard van tornar cap a Catalunya i va donar la casualitat que eren les Olímpiades del 92 i els que organitzaven els Jocs Olímpics no podien trobar a ningú que parles xines, i van trucar al col·legi de traductor on ella va estudiar i al dia següent la van trucar i va treballa per ells.
Quan van acabar els Jocs Olímpics va veure que no tenia faena que encare no hi havia cap empresa que necessites traductor en xines i va agafar un avió i va marxar cap a Londres a una facultat a especialitzas en xines , quan va acabar va marxar a viure a una illa de Xina, Taiwan on tenia uns amics, quan va arribar va veure que a Taiwan no era la mateixa Cal·ligrafia que a Xina, però si es parlava igual, així va ser que va torna a estudiar Cal·ligrafia de Taiwan.
Desprès va anar a malàisia on va treballar al servei de la envaixada de Anglaterra on va esta i coneixia a princèps i gent famosa com Fernando Alonso on ens va ensenyar una foto.
En definitiva la xerrada va ser molt interessant i vam conèixer moltes coses sobre aquesta llengua.
Josep Antoni March Suñé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada